Vaig trobar aquesta NOTICIA a una revista d'aquestes tipus “muy interesante “ i la veritat em sobta que encara existeixen perversos homes que enganyen a les noies se les emporten al llit i plas un pol-vet , i la deixen prenyada , jo crec que la noticia en global es una ofensa a les dones i als homes, en tot cas aquests home i les seves prenyades el que van ser es imprudents per no posar protecció ni per embaràs ni per ETS.
Per que ara ja no queden ni innocents capuxetes vermelles ni llops ferotges oi?
COSES
La setmana passada va ser Sant Sebastià, patró dels Armats de Manresa, entre altres actes diumenge vam celebrar una missa a la Cripta de la seu de Manresa, us poso un mini vodevil que vaig filmar . Em un altre ocasió ja us explicare que hi ha a la cripta.
Vull fer florir el teu cos amb carícies de margarites, de clavells, de roses i si us plau no em deixis dormir, perquè els somnis són més reals quan es somia despert i amb ànsies d'estimar...
Jo la veritat no se si somio mes despert que dormir o al reves i Vosaltres somieu mes desperts que dormits?
Si avui les imatges potser una mica massa pujades de to?
Aqui us poso un tros del relat del poc a poc.. Els nostres petons són tímids al començament, després les teves dents mosseguen el meu llavi i les nostres llengües s'alien en la lluita contra la prudència i la victòria del plaer. Les meves mans s'han colat per la teva roba i acaricio la teva esquena recreant-me en cadascun dels teus porus, mentre em mires somrient col·labores a deixar-me posseir la coberta del teu cor, aquest que batega accelerat al nostre compàs. -Et duc avantatge, no voldràs quedar-te enrere?. Somrient guio les teves mans al primer dels botons; en el teu precipitat recorregut arrenques un d'ells mentre vam riure ara confiats.
--------------------------------------
I jo continuo amb el xocolata he de dir que ja he rebut relats però vull mes i per cert els nens guanyen a les nenes en quantitat vinga nenes espavileu!!!
El 2009 va ser l'any en que vaig aconseguir deixar el tabac, ara per el 2010 tinc un altre repte perdre quilos i no pas per quedar com un figurin si no per salut, aquesta setmana entrant aniré a veure la Fina es la meva infermera del cap que es la que em te que posar a caldo, i ostres ja us dic que em costara renunciar als plaer gastronòmics en tot cas el tindre que reduir molt hi augmentar algun altre plaer també de la carn , però que no engreixa.
I també us deixo un tros el que serà el relat del poc a poc...
ja estarrufes la meva pell. Ara et miro als ulls, les teves mans m'envolten i començo a sentir-me més còmode, envolto el teu coll amb els meus braços, acosto la meva cara al teu coll i per fi oloro la teva aroma -Tenia tantes ganes d'això, tantes ganes d'estar aquí? Agafes la meva cara entre les teves mans , els teus polzes recorren els meus llavis, la meva llengua joguineja amb ells i m'acosto fins a gairebé fregar els teus llavis, un fingit pas enrere et fa avançar cap ,mi i ara somrient comences a besar-me. Ets tal com vaig imaginar una barreja de dolçor que s'evapora en el volcà del teu desig.....
I TAMBÉ US VULL DIR QUE...
Esteu convidats al naixement de un nou blog temàtic
*racons de Catalunya* on intentarem fer recull de mil raconets de casa nostra que no apareixen en els mapes o rutes turístiques.
Agrairem les vostres aportacions axis com si teniu a be fer-vos reso de l’esdeveniment en els vostres blogs, per axis arribar a mes persones a les que pugui interessar.
Esperem que gaudiu d’aquest espai, tant com nosaltres ho fem preparant-ho.
Podeu dirigir les vostres imatges i si sabeu la historia o llegenda que la acompanya a :racons@meulloc.com
I UNES JOTES UN XIC ESPECIALS QUE SEMPRE FAN SOMRIURE...
Ja diuen que la vida es una bona escola a mi molts cops m'ha ensenyat que en tinc que prendre la vida amb mes calma, tranquil Joan Tranquil que em diuen i m'han dit moltes persones que m'aprecien i estimen i jo sempre accelerat,i el cert es que sense renunciar a res vull i necessito perdre la vida i moltes coses amb mes calma.
Vosaltres com us preneu la vida amb calma o ..?
I per això avui nomes us poso un tros de relat , ja us penjaré la resta però si voleu fer alguna aportació de com ha de continuar la historia.. Com la faré continuar jo crec que ja ho imagineu.
Et mirava nerviós, intentant aparentar seguretat i maleint la facilitat de posar-me vermell. Tu em miraves fix, bromejaves i les teves mans nervioses jugaven en l'aire ; mentrestant l'ascensor ens duia fins a on sabíem volíem, encara que nerviosos arribar. Obro la porta de l'habitació, vam entrar a les fosques i encerto a encendre un petit llum, quan em redreço noto la teva respiració després de la meva, ni tan sols m'has tocat.........
Algun cop surten noticies de casaments amb notable diferencia d'edat creieu que de veritat existeix amor?
Creieu que algunes diferencies insalbables no portarien un amor a bon port?
Molt aviat veurà la llum un nou projecte segurament es dirà “RACONS ENBLEMÀTICS DE CATALUNYA” es un projecta en el que també participara una altre blocaire , i en el que necessitarem la vostra col·laboració amb l'aportació de imatges de petits racons de les vostres viles com capelletes, fonts... tots indrets que malgrat no sortir ales guies de turisme tenen un encant i historia.
Em sembla que no, no m'enganyis, m'estaves mirant el cul.
Doncs si, ho confesso sóc feble,
se'ns va cremar el sopar.
La cuina un bon lloc per trencar la rutina del llit pero hi han mes no?.
...............................
Participant al 143è joc literari d'en Tibau
Aquell mati en Simó es va aixecar silenciosament del llit , per no despertar a la seva dona la Agnès, com feia cada dia , aquest no era un dia qualsevol era el seu aniversari en feia 86 i a mes feia 60 anys que s'havia casat amb l'Agnès, mai havia tingut un regal de aniversari millor que aquell casament , la estimava tant, s'estimaven tant, la seva gosa Lluna ja l'esperava a la porta era el seu passeig matinal , es va posar una jaqueta gruixuda era un mati molt fred, després de la passejada habitual, tenia previst anar a buscar un petit pastis que havia encomanat era de trufa com a ella li agradava i per sobre en xocolata havia posat una foto del dia del casament quines coses mes modernes , a la foto de xocolata tots dos feien molt de goig però l'Agnès esta molt guapa,li va fer posar dues espelmes un 6 i un 0 , tants anys ja de anar tots dos de la ma, va anar ràpid a casa tenia ganes de sorprendre-la amb el pastis, va entra a casa i es va estranyar de que no estigues aixecada va entrar a la habitació al acostar-se al llit va tenir una sensació estranya l'Agnès el va agafa de la ma molt fort , ell es va apropar i ella li va fer un petó li va dir Simó.. 60 anys ..t'estimo.. la seva ma es va deixar anar la de en Simó....
.................................... TAMBË EM PODEU LLEGIR AQUI
SENTITS, SENSUALITAT, XOCOLATA, EROTISME Es una idea que fa algun temps portava al cap i amb el nou any m'he decidit es tracta de un concurs de relats sensuals o si li voleu dir eròtics,no hi ha dubte que la sensualitat es pot captar amb els 5 sentits i que el protagonista dels relats serà la xocolata que crec es pot gaudir plenament amb tots 5 sentits,els relats tindran un mínim de 15 paraules i un màxim de 200 i podran anar acompanyats de una imatge (foto, dibuix..) un cop fets els podeu enviar fins el 14 de febrer a les 24 hores al meu email striper07@gmail.com.
Un cop rebuts els penjaré al bloc numerats vull dir que no posaré el nom de l'autor las votacions seran publicàs als comentaris, el reglament de las votacions el penjaré en el moment oportú , dir-vos que m'agradaria que us animeu i que espero els vostres relats .
Seria absurd dir que no ens amoïnem de la nostre imatge i no nomes a nivell físic/estètic, també de la concepció que tenen de nosaltres en els diferents àmbits ens els que ens movem, nosaltres sabem de la nostra realitat nostres sentiments, nostres possibilitats, però no sempre som capaços de que es reflecteixi la realitat a vegades tenen una concepció devaluada o perversa de nosaltres a vegades magnificada , tot plegat de vegades ens ataca la inseguretat i els fantasmes.
Per que algú de vosaltres es capaç de dir que tant se l'en-fot la imatge que reflexa?
Finalment el virus estomacal me atacat i m'ha menjat un xic de vitalitat espero referme, aquí us deixo una imatge amb unes paraules adients he interessants.
Aquest bloc ha estat testat clinicament, llegir-lo i comentar els post no produeix al·lèrgia. La única reacció que produeix és el meu somriure. No ho dubtis fes-me somriure. No soc poeta ni soc escriptor tants sols escric per que visc, sento, tinc fantasies i a vegades soc feliç i a vegades estic trist.
.png)
.JPG)
