“NEIX UN NOU BLOC A BLOGVILLE.”

AMB MOLTA IL.LUSIÓ

Amb molta il·lusió es com neix aquest projecte de la ma de dos blocaires que ja porten un bagatge per els blocs, es un projecte que amb la col·laboració de tots vosaltres, vol donar a conèixer aquests petits de vegades potser no tant petits racons de Catalunya les illes o el país Valencià, poden ser capelletes, fonts, pous ,bancs , arbres, portals, tot allò que te aquell encant especial i no surt a les guies turístiques, i que potser te una llegenda una historia al darrere, que podeu explicar, i per que

no també mostres de folklore molt concretes de un lloc, vestits, cançons, estris, dansa....

Aquest volem que sigui un bloc de tots i per gaudir esperem las vostres aportacions a

racons@meulloc.com

Moltes gracies a tots Àngels i Joan.

Ja podeu gaudir de la primera aportació que em rebut.

http://raconetsdecatalunya.blogspot.com/

BREUS ....

"Res com una mirada intentant descobrir aquesta nuesa que no té gens que veure amb la del cos..."

SShhhh.... No parlis....

No diguis res...

Ni tan sols pensis....

...Només me has de sentir..

"La meva imaginació vola quan et tinc davant meu...

Sé que les paraules no tindran sentit mentre existeixi la teva mirada.

Volgués dir-to tot amb un simple petó.

Però mentrestant, mentre et recorro lentament...

Segueixo fregant el límit del prohibit."

Un tros mes de el relat del poc a poc..
El teu sexe frega la meva pell, et separes per a mirar-me seductora, amb un mig somriure juganer i entre ensopegades arribem al llit. La teva esquena descansa sobre el matalàs, els meus llavis ja recorren el teu coll, la meva llengua baixa fins als teus mugrons i començament l'ardent recorregut fins al teu melic arribo fins a on fa hores vull arribar i els teus gemecs me indican que sóc benvingut Ara des d'aquí encara me agrades més, observo la teva cara mentre la meva llengua cobra vida pròpia i la teva mirada, més enllà del temps i el lloc, em fa còmplice del teu plaer.

EL CONCURS

CAL DIR:

Un cop acabat el plaç de arribada dels relats tots els rebuts els penjaré a un post

sense esmentar el autor.

Mitjançant un comentari votareu 5 relats donant de 5, 4,3,2,1o punt depenen el que mes us agradi.

Ningú no podrà votar el seu relat ni fer public quin es el seu.

No se acceptaran vots anònims.

Qualsevol incidència que pogués sorgir es consultara amb els participants.

Estic treballant a veure si puc donar algun premi o al menys distinció als tres relats mes votats.

SILENCI.....

No es que fa mes mal, si les paraules de menyspreu o el silenci... 

Diuen que les paraules poden fer molt de mal doncs es claven com punyals al cor.

Però és el silenci el que es mou dins fent mal. És el silenci el qual t'obre el cor fent que et preguntis coses que et fan molt mal.

Les paraules se les emporta el vent...

El silenci el porta el vent..

Un tros mes de el relat del poc a poc..
La teva boca busca protagonisme i després d'alliberar-los de la seva presó són les teves dents qui tornen a capturar els meus mugrons fins a fer-los cremar de desig. Les meves mans descorden el teu cinturó, fa temps que vull sentir-te molt aprop ; et prens la revenja deixant-me exposat davant teu. Aquesta es la nostra primera abraçada, intima i profunda i el començament d'una irrevocable carrera cap a l'èxtasi.....

Aquest dissabte he visitat;

Ahir dissabte a Manresa feien una visita guiada a el torrent dels predicadors (es fa servir de claveguera) que esta soterrat i fa poc van renovar un tros de la canalització i ahir jornades de portes obertes mireu el vídeo.

APRENENT I DEURES...

Aprenent
Dir vos que en aquests moments estic aprenent a no picar entre hores costa molt però ho aconsegueixo, i a partir de ara cenyir-me a la dieta i planificació que m'ha donat l''infermera, tot plegat quant al fi em poso a menjar la verdura em sembla un menjar deliciós.

Per un altre banda cal que aprengui que un dia te 24 hores en el que he de pencar, menjar, dormir, obligacions, compartir, somia truites, badar, plorar, riure,passejar, gaudir de les aficions...... I que si vull fer masses coses acabo fent un munt malament i me estreso per las que no faig.. Per tant cal que aprengui a saber gaudir del temps i les coses i no a patir-les.  

Un conte de una poma..

Havia un poble molt petit i molt pobre , que per no tenir no tenia ni terra , un dia un grups de veïns van anar a buscar una terra , i la terra es va instal·lar al poble, van fer córrer la veu i de seguida una cua de pretendents per germinar a la terra, va passar un pebrot dient que era molt ben parit , la terra per picant el va rebutjar, al tomaca per l'olor el va despatxa,amb la pera per no ser llimonera res va voler, fuig li va dir al raïm massa delicat..De cop va arribar una poma , i per el seu punt acid , la seva frescor , la seva dolçor , per tenir el cul tant rodo de ella es va enamorar, a cau de orella li va dir que amb ella es va quedar , per ser el pecat de la passió amb ella la terra va germinar i pomes grogues, verdes i vermelles, van fer feliços i rics amb somriures i pecats a la gent de aquell poble tan pobre i petit.

Versant , Una sortida digna .

El amic Jesús  proposa fer  versos que incloguin “Una sortida digna” títol del seu darrer llibre de contes aquí el primer vers, per que de segur que en faré mes.

DESIG.

Desitjo besar el somriure que

dels teus llavis brolla lentament,

suau, delicat, acariciant...

Desitjo que amb els teus llavis m'acariciïs... 

Vull que sigui la teva llengua

la que humitegi el meu cos

per alliberar-ho dels seus mals de amor

i tota la meva passió

trobi una sortida digne ,

un camí de carícies a la teva pell.

ESTEM AL SEGLE XXI ?

Vaig trobar aquesta NOTICIA a una revista d'aquestes tipus “muy interesante “ i la veritat em sobta que encara existeixen perversos homes que enganyen a les noies se les emporten al llit i plas un pol-vet , i la deixen prenyada , jo crec que la noticia en global es una ofensa a les dones i als homes, en tot cas aquests home i les seves prenyades el que van ser es imprudents per no posar protecció ni per embaràs ni per ETS.

Per que ara ja no queden ni innocents capuxetes vermelles ni llops ferotges oi?

COSES

La setmana passada va ser Sant Sebastià, patró dels Armats de Manresa, entre altres actes diumenge vam celebrar una missa a la Cripta de la seu de Manresa, us poso un mini vodevil que vaig filmar . Em un altre ocasió ja us explicare que hi ha a la cripta.

SOMNIS...

Vull fer florir el teu cos amb carícies de margarites, de clavells, de roses i si us plau no em deixis dormir, perquè els somnis són més reals quan es somia despert i amb ànsies d'estimar...

Jo la veritat no se si somio mes despert que dormir o al reves i Vosaltres somieu mes desperts que dormits?

Si avui les imatges potser una mica massa pujades de to?

Aqui us poso un tros del relat del poc a poc..

Els nostres petons són tímids al començament, després les teves dents mosseguen el meu llavi i les nostres llengües s'alien en la lluita contra la prudència i la victòria del plaer. Les meves mans s'han colat per la teva roba i acaricio la teva esquena recreant-me en cadascun dels teus porus, mentre em mires somrient col·labores a deixar-me posseir la coberta del teu cor, aquest que batega accelerat al nostre compàs. -Et duc avantatge, no voldràs quedar-te enrere?. Somrient guio les teves mans al primer dels botons; en el teu precipitat recorregut arrenques un d'ells mentre vam riure ara confiats.

--------------------------------------

I jo continuo amb el xocolata he de dir que ja he rebut relats però vull mes i per cert els nens guanyen a les nenes en quantitat vinga nenes espavileu!!!

REPTE 2010

Repte;

El 2009 va ser l'any en que vaig aconseguir deixar el tabac, ara per el 2010 tinc un altre repte perdre quilos i no pas per quedar com un figurin si no per salut, aquesta setmana entrant aniré a veure la Fina es la meva infermera del cap que es la que em te que posar a caldo, i ostres ja us dic que em costara renunciar als plaer gastronòmics en tot cas el tindre que reduir molt hi augmentar algun altre plaer també de la carn , però que no engreixa.

I també us deixo un tros el que serà el relat del poc a poc...

ja estarrufes la meva pell. Ara et miro als ulls, les teves mans m'envolten i començo a sentir-me més còmode, envolto el teu coll amb els meus braços, acosto la meva cara al teu coll i per fi oloro la teva aroma -Tenia tantes ganes d'això, tantes ganes d'estar aquí? Agafes la meva cara entre les teves mans , els teus polzes recorren els meus llavis, la meva llengua joguineja amb ells i m'acosto fins a gairebé fregar els teus llavis, un fingit pas enrere et fa avançar cap ,mi i ara somrient comences a besar-me. Ets tal com vaig imaginar una barreja de dolçor que s'evapora en el volcà del teu desig.....

I TAMBÉ US VULL DIR QUE...

Esteu convidats al naixement de un nou blog temàtic

*racons de Catalunya* on intentarem fer recull de mil raconets de casa nostra que no apareixen en els mapes o rutes turístiques.

Agrairem les vostres aportacions axis com si teniu a be fer-vos reso de l’esdeveniment en els vostres blogs, per axis arribar a mes persones a les que pugui interessar.

Esperem que gaudiu d’aquest espai, tant com nosaltres ho fem preparant-ho.

Podeu dirigir les vostres imatges i si sabeu la historia o llegenda que la acompanya a :racons@meulloc.com



I UNES JOTES UN XIC ESPECIALS QUE SEMPRE FAN SOMRIURE...

LA ESCOLA DE LA VIDA....

Ja diuen que la vida es una bona escola a mi molts cops m'ha ensenyat que en tinc que prendre la vida amb mes calma, tranquil Joan Tranquil que em diuen i m'han dit moltes persones que m'aprecien i estimen i jo sempre accelerat,i el cert es que sense renunciar a res vull i necessito perdre la vida i moltes coses amb mes calma.

Vosaltres com us preneu la vida amb calma o ..?

I per això avui nomes us poso un tros de relat , ja us penjaré la resta però si voleu fer alguna aportació de com ha de continuar la historia.. Com la faré continuar jo crec que ja ho imagineu.

Et mirava nerviós, intentant aparentar seguretat i maleint la facilitat de posar-me vermell. Tu em miraves fix, bromejaves i les teves mans nervioses jugaven en l'aire ; mentrestant l'ascensor ens duia fins a on sabíem volíem, encara que nerviosos arribar. Obro la porta de l'habitació, vam entrar a les fosques i encerto a encendre un petit llum, quan em redreço noto la teva respiració després de la meva, ni tan sols m'has tocat.........

AVUI FÀCIL...

Que us suggereix aquesta imatge?


Jo insisteixo!!!!

INTENS..

No n’hi ha prou

amb tenir-ho tot.

També s’ha de donar

enveja a qui no ho té.

Compartir-lo en un peto

fondre'l en la escalfor de una pell..

i desprès llepar-lo

Et van sorgint idees per un relat doncs....