Es van trobar a la llum de les espelmes
un sopar deliciós els esperava,
taula nomes per a dos ,
vi, postres, nous,
musica de fons i aroma a canyella.
Ella duia el seu millor vestit,
blanc com llum de lluna,
les seves galtes enrojolades i llargs rínxols blancs,
que brillaven com el sol,
ell la mirava a la cara,
però la veia en la seva imaginació.
Ell, vestit blau marí, ulls blau turquesa,
somriure agradable,
recordant el primer dia , que la va veure,
era tan bonica, es tan bonica, s'apropa,
la besa suaument, i amb un gest seductor,
la convida a ballar.
Es una musica molt romàntica,
com amants sota lluna plena,
dansen amb curosos passos,
i petons robats ,per la pista de ball.
Acaricien els seus rostres amb dolçor,
amb amor, somriuen tímidament,
ella enrojolada, el mira a l'infinit dels seus ulls
tots dos somriuen amb el cor.
Una nit es van jurar amor etern,
fins a la fi de les seves dies,
sense oblidar-se mai un dia.
Mes de 40 anys fent niu junts,
sempre ple de dolces mirades
i farcit de somriures tendres.
No havia frontera per a ells,
un obsta-cul no els desesperançava ,
s'estimaven malgrat tot.
I si era fosc i amb els seus ulls no es podien veure,
amb les seves ànimes si es podien tocar....
I amb els seus cors estimar.
Poema dedicat a l'amor , i a tots el que creuen amb ell, i no nomes l'amor de parella també l'altre amor. Malgrat que a vegades es dolorós i tantes vegades pur, fort, etern i meravellós.
Striptease de musica.
Amb aquest post vull iniciar una nova secció al bloc la de la musica, per que a traves de la musica,també es despullen histories i records.
Ahir vaig esta a un concert de Santa Cecília i una de les cançons la que poso en primer lloc era com un himne , als meus anys joves tantes vegades tocada amb la guitarra al voltant de uns amics i un foc , després vaig recorda la segona i crec que malgrat els anys totes dues conserven un missatge , actual i necessari.
AUTO SPAM
ARA TAMBÉ EM PODEU LLEGIR
.png)
.JPG)
14 comentaris:
no sé... jo crec que si és dolorós no és amor, és una altra cosa. Respecte que duri tants anys... mmm... ja veus! has anat a parar amb la més excèptica de les excèptiques! :P
La glorieta s'ha emocionat amb aquest poema, els seus ulls s'omplert d'aigua, de sal...
Gràcies!
Jo també m'emocionat molt de fet encara estic ploran, has calcat com si els coneixesis als meus pares.
Tota la vida junts des de jovenets, anaven de la ma a tot arreu, es dedicaben cançons per la radio.A la festa dels avis aqui al poble que dedica l'Ajuntament, sempre anaven i ballaven com dos nens..encara recordo l'ultima vegada que vaig anar amb ells. I malgrat que ja no tinc al meu pare i quasi tampoc la meva mare es un record precios..
Moltissimes gracies per aquest post tant maco i la sensibilitat que has posat.
Les cançons també son un record molt maco de veritat.
Gracies de nou i segur que tindrás molt exit en aquesta nova secció de música.
Petons home dolç
Ojalà tots podessim arribar així a la vellesa
Oh....avui arribo trista al teu blog.
l'amor.... no tinc cap resposta.
Potser un altre día.
Unes paraules molt boniques...
Em recorda els meus avis, tantíssims anys junts i de sobte es va morir el meu avi, inesperadament. D'això en fa uns quants anys ja, però la meva àvia es troba perduda, s'està quedant cega, ja no camina, em fa molta llàstima, no té ganes de viure perquè el troba tant a faltar...
un post preciós! i aquest amor que perdura sempre!!! i tant!
Un amor de veritat de la bona...preciós!
Què puc dir? L'amor sempre és bonic.
M'has emocionat Striper.... Passi el que passi, sempre creuré el l'amor pur.... Gràcies, un post magnífic, tant per la teva poesia, com per la música! Un petó :)
amor ... bé, sí ... salut
L'amor que dura tants anys ha de ser potent... i bonic. Jo ja gairebé hi arribo als 40 anys!
Gracies per els vostres comentaris, gracies una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada